La legítima

La légitma és el valor que de la massa hereditària neta que constitueix l´herència, tenen dret a rebre els fills i sino n´hi haguès, el pares. Aquest dret neix, únicament quan té lloc la defunció del causant.

Els fills tenen dret a la legitima per parts iguals i també són representats els premorts al causant. A falta de descendents, són legitimaris el pares per maitats i a falta d´un d´ells, la legitima s´imputa en la seva totalitat al que sobrevisqui.

La legitima constisteix en un valor i és l´hereu qui respon personalment del pagament de la mateixa. L´hereu tindrà la facultat de decidir si paga als legitimaris amb bèns de l´herència o amb metàl.lic.

El valor de la legítima és d´1/4 part del cabdal hereditari i cal valorar els bèns de l´herència a la data de la defunció del causant deduint els deutes i despeses de darrera malaltia i enterrament. Es important tenir en compte el valors dels bens transmesos pel causant a títol gratuitdurant els darrers deu anys anteriors a la defunció, doncs aquests poden ser imputables al pagament de la legitima.

Un cop obtingut el valor de la legítima, aquest s´ha de repartir entre els legitimaris i tenint en compte que també fa nombre el legeitimari que a la vegada és hereu, la persona que ha renunciat a la mateixa, el desheretat justamnet i el declarat indigne. Per contra, no fa nombre el legitimari premort o absent, llevat que stiguin representats pel seus descendents.

La legítima s´extingeix per les següents causes:

–      Per renuncia.

–      Per desheretament just.

–      Per una declaració d´indignitat.

–      Per la mort dels progenitors que no l´hagin reclamada judicialment o per requeriment notarial desprès de la mort del fill causant.

En qualsevol cas la renúncia a a la legitima futura atorgada abans de la mort del causant és nul.la.

La legitima es pot reclamar durant un periode de 10 anys des de la mort del causant i un cop transcorreguts aquest periode prescriu la seva acció.

 

Torna a dalt